miércoles, 9 de noviembre de 2011

SOPA DE PEDRES

El dia 4 de novembre vam anar al Teatre Plaza a veure la funció que es deia "Sopa de pedres". Tractava de tres amics que vivien en un poble petit i vivien feliços, però un dia van deixar de ser feliços, perquè no volien compartir.
Es van separar, cada una per la seva banda. Una casa era de color verd, una altra lila i una altra taronja. Van tenir moltes guerres, però un dia va venir un soldat. Ningú li donava menjar, aleshores va fer una sopa de pedres i, com olorava molt bé, els altres es van oferir a ajudar-lo i van posar les seves verdures. Quan estava a punt se la van menjar entre tots.
El que més em va agradar van ser les acrobàcies.

Adriana


El dia 4 de novembre vam anar al Teatre Plaza a veure "Sopa de Pedres". Estava plovent molt encara que portàvem paraigües ens va mullar molt.
Quan vam arribar, vam haver d'esperar una estona per a que comencés l'obra. Tractava d'un poble molt petit on vivien tres personatges: dos noies i un noi. El noi era molt fort i feia moltes acrobàcies. Eren molt amics però un dia es van enfadar entre ells i van separar el poble.
Tenien molt poc menjar i un soldat pobre va venir al poble. Anava demanant menjar però ningú li donava. El noi i una de les noies es van adonar que havien fet malament. El soldat va fer una sopa de pedres amb l'ajut dels nens del poble. La van compartir i van tornar a ser amics.
Va ser entretinguda. Quan va acabar vam tornar a l'escola.

Marina N.


El dia 4 de novembre vam anar 3r, 4t, 5è i 6è al Teatre Plaza de Castelldefels. Vam baixar caminant des de l'escola mentre plovia. Vam anar a veure "Sopa de pedres". Tractava d'un poble petit i feliç en el qual es van enfadar els habitants perquè no compartien. El poble es va fer trist, fins que un dia van decidir fer una sopa de pedres entre tots tres. El noi va posar un tomàquet, la noia una pastanaga i l'altra noia tres pedres. Se la van menjar tots plegats i d'aquesta manera van tornar a ser un poble feliç i alegre.
Quan vam sortir del teatre ens vam fer una foto amb en Gini perquè ja no plovia i vam poder tornar a l'escola tranquil·lament.

Guille