COMENTARIO DE UN DOCUMENTAL

LA IMPORTANCIA

Este documental nos enseña lo importante que es comer y no dejar la comida, porque hay niños que se mueren de hambre y nosotros vamos tirando la comida que no nos gusta. Los niños tenían mucha hambre y, aunque solo  tengan comida de basura, disfrutan comiendo. Deberíamos pensar más en esos niños que no tienen nada y dar las gracias a nuestras madres y padres y por darnos esta comida que a los niños que no tienen nada les gustaría mucho y disfrutarían con la comida que nosotros comemos. Deberíamos dejar de tirar comida y pensar un poco en esos niños. Esto es lo que sugiero.

Anju

SI COLABORAMOS TODOS JUNTOS

El documental ha sido un poquito triste porque tú pides comida y más comida en un restaurante y hay gente que la comida que tiras la recoge para poder comer y eso me sabe mal porque tú te vas gastando el dinero cuando puedes comer en casa perfectamente. Yo pienso que si todo el mundo colaborásemos un poquito dando ropa y dinero para que puedan comer, por ejemplo a la parroquia, esta gente podría comer mejor. Creo que ellos ya son felices con lo que tienen porque creen que es mucho, pero yo creo que lo serían más si colaborásemos todos juntos.

Adriana

LA ALIMENTACIÓN

En los países donde hay alimentos los tiramos cuando no queremos más, pero en los países que son más pobres no desperdician nada. El documental ha estado muy bien y nos enseña a no malgastar comida ni desperdiciarla, porque en los países pobres se mueren de hambre. Cada día mueren 25.000 personas por el hambre, es bastante triste ver a los niños comerse todo lo que pueden porque no tienen dinero.

Aunque se les vea felices no lo son!

Guillem G.

DESCRIPCIÓN DE MI FAMILIA

Mi padre Toni: es alto y normal. Tiene poco pelo, su pelo es negro claro, sus ojos son marrones, siempre va con tejanos y con una camiseta de abrigo. A veces usa gafas. Sus gafas son de color negro.

Mi madre Ana: es normal. Sus ojos son verdosos y su pelo negro. Tiene una hermana que se llama Mari. Casi siempre se viste de negro. Le gusta pintarse un poco la cara y nos quiere mucho.

Mi hermana Raquel: es pequeña y normal, siempre está sonriendo. Tiene el pelo marrón, los ojos marrones también y muy bonitos. Le gusta saltar a la comba y nadar en la piscina. Viste con camisetas y vestidos y también le gustan las faldas.

Dani

LA NOTÍCIA QUE VOLDRIA PER NADAL

Jo aquest Nadal voldria que els meus pares estiguessin bé i que no agafin cap malaltia i ningú de la meva família, i els meus amics tampoc. I que tots els nens, i tots els pares i mares tinguessin al menys un regal per Nadal. Jo no vull cap regal, però si em porten un, estaré molt content. El que vull principalment és que hi hagi menjar per tothom.

Si em porten un regal els Reis Mags, vull un iPod de la marca Apple perquè m'agrada escoltar música, xatejar pel messenger i moltes coses més.

Tot el que m'agrada hi és a dins, i puc portar-lo on vulgui, a casa dels meus avis, de vacances, de càmping, al cole i a molts llocs més. Ah, i quan anem en cotxe a viatges de moltes hores, per a que pugui estar amb ell.

Hi ha molta gent que conec que el té però el vull perquè m'agrada.

David

Aquest Nadal voldria que ens toqués la loteria, que fa molta falta, que les lluites de gossos, galls... s'acabessin per sempre perquè la majoria moren en l'acte, i si no moren a la lluita els peguen per castigar-los per perdre i després els abandonen.

També voldria que nevés, ja que seria molt bonic, i que ens portessin quasi tot el que demano. Ah, i que no s'utilitzin més cotxes de benzina, perquè contaminen molt. Si continuem així, el món acabarà explotant. Que s'utilitzin cotxes elèctrics, però el problema és que són molt cars i estem en crisi i encara els han de perfeccionar una mica més.

Tenint en compte això, us desitjo un molt bon Nadal!!

Marina N.

Aquest Nadal ha vingut la Shakira a casa meva, no sé ni com ni perquè, però ha vingut. A l'entrar per la porta vaig notar una veu estranya i vaig anar a veure qui era; i em vaig trobar amb el meu ídol amb la gata als braços.

Gairebé em dóna un "patatús". Vaig fer un crit que fins i tot els veïns del barri es van adonar. Em va encantar.

Aina

LECTURA INDIVIDUAL

El llibre que m'he llegit es titula "Superfantasmas en un supermercado", de l'autora Maria Dolors Alibés.

Tracta sobre un nen que gairebé neix en un supermercat i cada dia anaven allà a comprar. Fins que un dia el nen s'entera que hi havien fantasmes.

La gent també es va adonar i van començar a queixar-se. Com no els volien tenir allà, el nen se'ls va emportar a casa seva.

Al final de la història el nen se n'adona que és més divertit estar a casa seva amb els fantasmes.

El llibre m'ha agradat perquè m'ha resultat molt divertit i perquè a mi m'agraden els llibres de fantasmes.

Joan

ANUNCIS PUBLICITARIS

Entre dos companys ens hem d'inventar un anunci sobre el tema que vulguem.

El nostre anunci tracta sobre una scooter de 2.000 cavalls amb microones incorporat. Va dirigit als avis discapacitats que els fa mandra anar a comprar. El nostre eslògan és: No camines, caliéntate el bocata!

Pol i Liberto

Nosaltres anunciem clips extensibles pel cabell. Va dirigit a les nenes. El nostre eslògan és: Con este clip tu pelo será VIP.

Leyre i Marina G.

El nostre anunci és sobre un cotxe esportiu. Va dirigit als adults. L'eslògan és: Para los mejores.

Marc G. i Guillem H.

SOPA DE PEDRES

El dia 4 de novembre vam anar al Teatre Plaza a veure la funció que es deia "Sopa de pedres". Tractava de tres amics que vivien en un poble petit i vivien feliços, però un dia van deixar de ser feliços, perquè no volien compartir.

Es van separar, cada una per la seva banda. Una casa era de color verd, una altra lila i una altra taronja. Van tenir moltes guerres, però un dia va venir un soldat. Ningú li donava menjar, aleshores va fer una sopa de pedres i, com olorava molt bé, els altres es van oferir a ajudar-lo i van posar les seves verdures. Quan estava a punt se la van menjar entre tots.

El que més em va agradar van ser les acrobàcies.

Adriana

El dia 4 de novembre vam anar al Teatre Plaza a veure "Sopa de Pedres". Estava plovent molt encara que portàvem paraigües ens va mullar molt.

Quan vam arribar, vam haver d'esperar una estona per a que comencés l'obra. Tractava d'un poble molt petit on vivien tres personatges: dos noies i un noi. El noi era molt fort i feia moltes acrobàcies. Eren molt amics però un dia es van enfadar entre ells i van separar el poble.

Tenien molt poc menjar i un soldat pobre va venir al poble. Anava demanant menjar però ningú li donava. El noi i una de les noies es van adonar que havien fet malament. El soldat va fer una sopa de pedres amb l'ajut dels nens del poble. La van compartir i van tornar a ser amics.

Va ser entretinguda. Quan va acabar vam tornar a l'escola.

Marina N.

El dia 4 de novembre vam anar 3r, 4t, 5è i 6è al Teatre Plaza de Castelldefels. Vam baixar caminant des de l'escola mentre plovia. Vam anar a veure "Sopa de pedres". Tractava d'un poble petit i feliç en el qual es van enfadar els habitants perquè no compartien. El poble es va fer trist, fins que un dia van decidir fer una sopa de pedres entre tots tres. El noi va posar un tomàquet, la noia una pastanaga i l'altra noia tres pedres. Se la van menjar tots plegats i d'aquesta manera van tornar a ser un poble feliç i alegre.

Quan vam sortir del teatre ens vam fer una foto amb en Gini perquè ja no plovia i vam poder tornar a l'escola tranquil·lament.

Guille

LA ROBÒTICA. SORTIDA A LA UNIVERSITAT

El dia 19 d'octubre vam anar al Parc Tecnològic de la Universitat de Castelldefels (UPC). Primer de tot, les monitores ens van ensenyar com programar els robots i ens van ensenyar un personatge que es deia Nico i estava a Mart.

Hi havia uns robots que tenien diferents braços i diferents funcions, un braç era per empènyer, un altre per agafar coses altes, un altre per coses baixes, i un altre per agafar pel mig.

Jo anava amb el Pol i amb el David. Els meus companys i jo ho vam agafar tot i vam fer una missió extra. Per acabar l'excursió vam anar caminant a l'escola.

Liberto

El dia 19 d'octubre vam anar d'excursió al  Parc Tecnològic, que és una universitat a fer un taller de robòtica. Vam quedar allà a les 8:40 per entrar a les 8:50 a fer el taller.

Primer ens van explicar unes coses i després vam comunicar amb el Nico, que ens va explicar la nostra missió. Aquesta consistia en rescatar a un astronauta i recollir mostres de pedres.

Ens vam posar a treballar. Primer vam aprendre a moure els robots i després els vam moure nosaltres. Era molt divertit.

En acabar ens van preguntar si ens havia agradat i els vam dir que sí. A les 10 vam sortir d'allà i vam arribar a l'escola a dos quarts d'onze.

Marina Ginel

El dia 19 d'octubre vam anar al Parc Tecnològic de Castelldefels. Ens van posar un vídeo on el Nico, era un robot, estava a Mart. Estava caient una pluja d'asteroides i nosaltres havíem de salvar-lo amb els robots. Hi havia quatre tipus de robots: un que allargava el cap, un altre que podia estirar-se cap amunt, un altre que podia ajupir-se, i l'últim que podia estirar el coll cap amunt i agafar al Nico.

Amb el meu equip vam fer missions extres. Després vam marxar a l'escola caminant. El Santi ens va explicar per on passaríem amb el Pedro el policia.

Marc B.