COMENTARIO DE UN DOCUMENTAL

LA IMPORTANCIA

Este documental nos enseña lo importante que es comer y no dejar la comida, porque hay niños que se mueren de hambre y nosotros vamos tirando la comida que no nos gusta. Los niños tenían mucha hambre y, aunque solo  tengan comida de basura, disfrutan comiendo. Deberíamos pensar más en esos niños que no tienen nada y dar las gracias a nuestras madres y padres y por darnos esta comida que a los niños que no tienen nada les gustaría mucho y disfrutarían con la comida que nosotros comemos. Deberíamos dejar de tirar comida y pensar un poco en esos niños. Esto es lo que sugiero.

Anju

SI COLABORAMOS TODOS JUNTOS

El documental ha sido un poquito triste porque tú pides comida y más comida en un restaurante y hay gente que la comida que tiras la recoge para poder comer y eso me sabe mal porque tú te vas gastando el dinero cuando puedes comer en casa perfectamente. Yo pienso que si todo el mundo colaborásemos un poquito dando ropa y dinero para que puedan comer, por ejemplo a la parroquia, esta gente podría comer mejor. Creo que ellos ya son felices con lo que tienen porque creen que es mucho, pero yo creo que lo serían más si colaborásemos todos juntos.

Adriana

LA ALIMENTACIÓN

En los países donde hay alimentos los tiramos cuando no queremos más, pero en los países que son más pobres no desperdician nada. El documental ha estado muy bien y nos enseña a no malgastar comida ni desperdiciarla, porque en los países pobres se mueren de hambre. Cada día mueren 25.000 personas por el hambre, es bastante triste ver a los niños comerse todo lo que pueden porque no tienen dinero.

Aunque se les vea felices no lo son!

Guillem G.

DESCRIPCIÓN DE MI FAMILIA

Mi padre Toni: es alto y normal. Tiene poco pelo, su pelo es negro claro, sus ojos son marrones, siempre va con tejanos y con una camiseta de abrigo. A veces usa gafas. Sus gafas son de color negro.

Mi madre Ana: es normal. Sus ojos son verdosos y su pelo negro. Tiene una hermana que se llama Mari. Casi siempre se viste de negro. Le gusta pintarse un poco la cara y nos quiere mucho.

Mi hermana Raquel: es pequeña y normal, siempre está sonriendo. Tiene el pelo marrón, los ojos marrones también y muy bonitos. Le gusta saltar a la comba y nadar en la piscina. Viste con camisetas y vestidos y también le gustan las faldas.

Dani

LA NOTÍCIA QUE VOLDRIA PER NADAL

Jo aquest Nadal voldria que els meus pares estiguessin bé i que no agafin cap malaltia i ningú de la meva família, i els meus amics tampoc. I que tots els nens, i tots els pares i mares tinguessin al menys un regal per Nadal. Jo no vull cap regal, però si em porten un, estaré molt content. El que vull principalment és que hi hagi menjar per tothom.

Si em porten un regal els Reis Mags, vull un iPod de la marca Apple perquè m'agrada escoltar música, xatejar pel messenger i moltes coses més.

Tot el que m'agrada hi és a dins, i puc portar-lo on vulgui, a casa dels meus avis, de vacances, de càmping, al cole i a molts llocs més. Ah, i quan anem en cotxe a viatges de moltes hores, per a que pugui estar amb ell.

Hi ha molta gent que conec que el té però el vull perquè m'agrada.

David

Aquest Nadal voldria que ens toqués la loteria, que fa molta falta, que les lluites de gossos, galls... s'acabessin per sempre perquè la majoria moren en l'acte, i si no moren a la lluita els peguen per castigar-los per perdre i després els abandonen.

També voldria que nevés, ja que seria molt bonic, i que ens portessin quasi tot el que demano. Ah, i que no s'utilitzin més cotxes de benzina, perquè contaminen molt. Si continuem així, el món acabarà explotant. Que s'utilitzin cotxes elèctrics, però el problema és que són molt cars i estem en crisi i encara els han de perfeccionar una mica més.

Tenint en compte això, us desitjo un molt bon Nadal!!

Marina N.

Aquest Nadal ha vingut la Shakira a casa meva, no sé ni com ni perquè, però ha vingut. A l'entrar per la porta vaig notar una veu estranya i vaig anar a veure qui era; i em vaig trobar amb el meu ídol amb la gata als braços.

Gairebé em dóna un "patatús". Vaig fer un crit que fins i tot els veïns del barri es van adonar. Em va encantar.

Aina

LECTURA INDIVIDUAL

El llibre que m'he llegit es titula "Superfantasmas en un supermercado", de l'autora Maria Dolors Alibés.

Tracta sobre un nen que gairebé neix en un supermercat i cada dia anaven allà a comprar. Fins que un dia el nen s'entera que hi havien fantasmes.

La gent també es va adonar i van començar a queixar-se. Com no els volien tenir allà, el nen se'ls va emportar a casa seva.

Al final de la història el nen se n'adona que és més divertit estar a casa seva amb els fantasmes.

El llibre m'ha agradat perquè m'ha resultat molt divertit i perquè a mi m'agraden els llibres de fantasmes.

Joan

ANUNCIS PUBLICITARIS

Entre dos companys ens hem d'inventar un anunci sobre el tema que vulguem.

El nostre anunci tracta sobre una scooter de 2.000 cavalls amb microones incorporat. Va dirigit als avis discapacitats que els fa mandra anar a comprar. El nostre eslògan és: No camines, caliéntate el bocata!

Pol i Liberto

Nosaltres anunciem clips extensibles pel cabell. Va dirigit a les nenes. El nostre eslògan és: Con este clip tu pelo será VIP.

Leyre i Marina G.

El nostre anunci és sobre un cotxe esportiu. Va dirigit als adults. L'eslògan és: Para los mejores.

Marc G. i Guillem H.

SOPA DE PEDRES

El dia 4 de novembre vam anar al Teatre Plaza a veure la funció que es deia "Sopa de pedres". Tractava de tres amics que vivien en un poble petit i vivien feliços, però un dia van deixar de ser feliços, perquè no volien compartir.

Es van separar, cada una per la seva banda. Una casa era de color verd, una altra lila i una altra taronja. Van tenir moltes guerres, però un dia va venir un soldat. Ningú li donava menjar, aleshores va fer una sopa de pedres i, com olorava molt bé, els altres es van oferir a ajudar-lo i van posar les seves verdures. Quan estava a punt se la van menjar entre tots.

El que més em va agradar van ser les acrobàcies.

Adriana

El dia 4 de novembre vam anar al Teatre Plaza a veure "Sopa de Pedres". Estava plovent molt encara que portàvem paraigües ens va mullar molt.

Quan vam arribar, vam haver d'esperar una estona per a que comencés l'obra. Tractava d'un poble molt petit on vivien tres personatges: dos noies i un noi. El noi era molt fort i feia moltes acrobàcies. Eren molt amics però un dia es van enfadar entre ells i van separar el poble.

Tenien molt poc menjar i un soldat pobre va venir al poble. Anava demanant menjar però ningú li donava. El noi i una de les noies es van adonar que havien fet malament. El soldat va fer una sopa de pedres amb l'ajut dels nens del poble. La van compartir i van tornar a ser amics.

Va ser entretinguda. Quan va acabar vam tornar a l'escola.

Marina N.

El dia 4 de novembre vam anar 3r, 4t, 5è i 6è al Teatre Plaza de Castelldefels. Vam baixar caminant des de l'escola mentre plovia. Vam anar a veure "Sopa de pedres". Tractava d'un poble petit i feliç en el qual es van enfadar els habitants perquè no compartien. El poble es va fer trist, fins que un dia van decidir fer una sopa de pedres entre tots tres. El noi va posar un tomàquet, la noia una pastanaga i l'altra noia tres pedres. Se la van menjar tots plegats i d'aquesta manera van tornar a ser un poble feliç i alegre.

Quan vam sortir del teatre ens vam fer una foto amb en Gini perquè ja no plovia i vam poder tornar a l'escola tranquil·lament.

Guille

LA ROBÒTICA. SORTIDA A LA UNIVERSITAT

El dia 19 d'octubre vam anar al Parc Tecnològic de la Universitat de Castelldefels (UPC). Primer de tot, les monitores ens van ensenyar com programar els robots i ens van ensenyar un personatge que es deia Nico i estava a Mart.

Hi havia uns robots que tenien diferents braços i diferents funcions, un braç era per empènyer, un altre per agafar coses altes, un altre per coses baixes, i un altre per agafar pel mig.

Jo anava amb el Pol i amb el David. Els meus companys i jo ho vam agafar tot i vam fer una missió extra. Per acabar l'excursió vam anar caminant a l'escola.

Liberto

El dia 19 d'octubre vam anar d'excursió al  Parc Tecnològic, que és una universitat a fer un taller de robòtica. Vam quedar allà a les 8:40 per entrar a les 8:50 a fer el taller.

Primer ens van explicar unes coses i després vam comunicar amb el Nico, que ens va explicar la nostra missió. Aquesta consistia en rescatar a un astronauta i recollir mostres de pedres.

Ens vam posar a treballar. Primer vam aprendre a moure els robots i després els vam moure nosaltres. Era molt divertit.

En acabar ens van preguntar si ens havia agradat i els vam dir que sí. A les 10 vam sortir d'allà i vam arribar a l'escola a dos quarts d'onze.

Marina Ginel

El dia 19 d'octubre vam anar al Parc Tecnològic de Castelldefels. Ens van posar un vídeo on el Nico, era un robot, estava a Mart. Estava caient una pluja d'asteroides i nosaltres havíem de salvar-lo amb els robots. Hi havia quatre tipus de robots: un que allargava el cap, un altre que podia estirar-se cap amunt, un altre que podia ajupir-se, i l'últim que podia estirar el coll cap amunt i agafar al Nico.

Amb el meu equip vam fer missions extres. Després vam marxar a l'escola caminant. El Santi ens va explicar per on passaríem amb el Pedro el policia.

Marc B.

SORTIDA A LA TORDERA

El dia 13 d'octubre, dijous, vam fer una sortida a la Tordera. Vam anar per un camí i vam veure papallones, plantes, arbres...

També vam anar al riu Tordera, i vam veure un escarabat d'aurat, ens van dir que era una animal molt difícil de trobar i molt estrany. El seu colo era com daurat però anava canviant segons li donava el sol. Era molt bonic, però pensàvem que tenia les potes del darrere trencades.

Vam dibuixar un riu, amb animals, arbres, pedres... i també vam fer unes fitxes que ens havien donat quan vam arribar.

També vam anar a veure les larves dels animals. Vam veure: el teixidor, el Barret Frigi, la cuca de capsa, la libèl·lula i l'efímera.

Ens va agradar molt la sortida, però el nostre comportament no va ser molt bo. I vam dinar a un camp d'esports que estava al costat.

Laia

A l'excursió del Montseny vam trobar un escarabat daurat, que és molt difícil de trobar, també vam trobar unes larves que estaven al riu. Hi havia larves de libèl·lula, que vam trobar-ne dues, un teixidor, una aranya d'aigua i un escarabat d'aigua que agafava aire de fora i feia una bombolla d'aire que utilitzava per nedar sota l'aigua. També vam trobar una papallona que es deia Vanessa, l'espècie, que era de molts colors (taronja, blanc i negre). També vam trobar uns bolets que ja estaven una mica trencats, i vam trobar un bolet que es deia Galet blau i que feia una olor que atreia les mosques per tal que aquestes portessin les seves espores que feia que el bolet pogués reproduir-se en un altre lloc. Com les mosques mengen escombraries, amb aquesta olor tant fastigosa, feia que vinguessin.

Ferran

El dijous 13 d'octubre, a la Tordera, al Montseny, vam agafar 3 bolets. Vam veure dos tipus de papallones, la Vanessa n'era un.

Vam veure la part alta del riu i allà vam trobar l'escarabat daurat, es diu així perquè té un color daurat brillant i quan li canvia el color, per la llum del sol, té un color verd brillant. És molt difícil de trobar.

La major part del dia a la Tordera vam estar caminant. També vam passar per un lloc on s'ajuntaven els afluents del riu Tordera, allà vam trobar: dues cuques de capsa, dues larves de libèl·lula...

El més interessant va ser l'escarabat daurat perquè no és normal de veure pels colors que té, és molt bonic. Em va agradar molt l'excursió perquè veus la natura i aprens coses noves d'una manera més divertida.

Albert

POESIES DE LA TARDOR

A la Castanyada

la gent està emprenyada,

a mi m'agrada

perquè és una passada.

A la tardor

canvia el color

arriba la frescor

i se'n va la calor.

Els panellets

són molt dolents

estan poc fets

i res calents.

La natura

no s'atura,

i no és res dura

i es cauen les fulles.

Alex

Després de menjar-me els panellets

molt i molt torradets

em menjo uns pastissets

amb molts colorets.

Quan menjo castanyes

penso en les muntanyes.
Amb les meves pestanyes
no tinc migranyes.

Panellets menjarem
però abans els farem,
castanyes torrarem
i al pati estarem.

David



A la Castanyada
ens fem tots una abraçada.
Les castanyes ben fetes
són les més netes.

La tardor fa calor.
Escauen les fulles
no eren daurades
però sí boniques.

Els panellets
són petitets.
No tant com els cacauets
que són més grandets.

Adrián


A la tardor
tot canvia de color.
Castanyes cuinarem
i ens les menjarem.

Tot canvia d'olor
és com un tresor.
Animalets renaixeran
i molta vida viuran.

També menjarem panellets
amb un gotet de llet.
La tardor es meravellosa
no diguis tantes coses.

Aida

LECTURA INDIVIDUAL

El llibre es titula "Ser nen no és tan fàcil", de l'autora Pilar Lozano Carballo.

El llibre tracta sobre un nen que està a l'escola i el canvien de classe perquè tenen dues classes del mateix curs i aleshores el Pedrito li diu orellut davant de tothom.

El Fernando dóna bosses de llaminadures per que li expliquin els problemes que té cada un per a que quan riguin d'ell pugui defensar-se explicant els seus problemes. Al principi ningú no tenia cap problema greu, però després de tres dies tothom li explicava problemes de veritat.

El Fernando es fa amic de tots, però el Pedrito li seguia dient orellut i va ser quan tothom el defensava.

La meva opinió: Al principi no m'havia agradat molt però després les coses comencen a emocionar-se i m'ha agradat més.

Marc Gibert

DESCRIPCIÓ D'UN COMPANY

És alt, té el cabell fosc, és de pell morena, té els ulls marrons. Li agrada jugar a futbol i juga al Castelldefels.Té un cosí que juga al primer equip d’handbol del Barça. Sempre va amb bambes Nike i juga de porter. Gairebé sempre va amb roba esportiva. La seva mare es diu Beatriz, el seu pare Dani i el seu germà Yago. Ell és molt graciós i juga amb mi a futbol.

És el Pol

Lucas

 

Tiene el pelo rubio y un poco castaño, no es muy alta ni muy baja, normalmente se viste con ropa deportiva, tiene una hermana pequeña y su padre es médico, le gusta la lasaña y los macarrones.

Es muy amable, le gusta compartir y atiende en clase, siempre esta con Marina Ginel y con Laia. No sé su color favorito pero sé que le gusta el tenis y el hockey y muchas cosas más.

Es Adriana

Leyre

És una nena, té els ulls marrons, el cabell castany, no és ni alta ni baixa. Gairebé sempre porta cuetes i un rellotge. El seu pare treballa a una òptica i la seva mare a una guarderia, té una germana més gran. Moltes vegades porta polseres, és molt estudiosa i la seva germana també va a aquesta escola.

És l’Alexandra

Helena

No es muy alta, tiene el pelo largo y castaño y tiene unas pocas pecas en la cara, siempre viste bien y casi siempre lleva el pelo suelto. Tiene dos hermanos, le gusta mucho escuchar música de su mp3 o iPod, no sé, no vive cerca del cole. Es muy lista, alegre, simpática y siempre está riendo. Me cae muy bien, es una de mis mejores amigas.

Es Mia

Anais

Es buena persona, siempre pide perdón por lo que sea,nunca se mete en peleas, es alto, no es ni guapo ni feo, tiene el pelo negro, los ojos marrones, usa bambas buenas, viste normal, no le gustan los deportes y es mi amigo.

Es Ferran

Guillem G.

Aquesta nena no és ni molt alta ni molt baixa, és prima, té el cabell curt i fosc. Gairebé sempre porta cueta, és morena i té els ulls marrons.

És simpàtica i gairebé mai s’enfada, I té moltes amigues.

Li agrada tocar el piano, ballar I cantar. Té una germana petita i no té mascotes.

És l’Anais

Mia

Es una de mis mejores amigas, tiene el pelo castaño, tiene muchas pecas y la cara un poco redonda. También tiene montones de rizos en el pelo. Es bajita, muy simpática y lista, sabe como ser una buena amiga, es muy guapa y buena. Tiene 11 años.

Tiene una hermana mayor, su padre trabaja en una óptica y su madre es profesora de  guardería. Ella de mayor quiere ser lo mismo que su madre y espero que lo sea.

Es Alexandra

Anju

EXPERIÈNCIA D'ESTIU

Aquest estiu he anat de vacances a Múrcia, com cada any, i després d'estar allà dues setmanes vam escoltar per les notícies que el bosc de Portman, que és un poble d'allà, es va cremar i tots els que estaven van haver de sortir de les cases a les quatre del matí perquè el foc s'apropava ràpidament, i van haver de portar-los a tots a un refugi perquè es quedessin a dormir.


L'endemà hi havia gent que havia marxat amb les seves famílies i molta altra que havia decidit quedar-se. La meva mare va trucar a la seva tieta que estava al refugi per si volia venir a casa mentrestant els helicòpters i els bombers apagaven el foc, però la seva tieta va dir que no, que preferia quedar-se allà per si els deien alguna cosa.


Quan la seva tieta va acabar de prendre un cafè al refugi, una senyora de les notícies li va dir que si volia dir alguna cosa per la televisió i ella va dir que d'acord. Llavors la tieta de la meva mare va sortir per la televisió i nosaltres la vam veure.


Alexandra

TORNEM A L'ESCOLA

Som la classe dels ROBOTS,

Som els mateixos companys que l’any passat a cinquè, és a dir, som a SISÈ i no ha vingut cap nen o nena nou.

L’any vinent començarem l’ESO, per això hem de tenir bon comportament i treballar molt a classe, ens divertirem aprenent i ens comportarem millor que altres cursos.

L’aula de sisè ha canviat respecte als anys anteriors: la pissarra és a una altra paret, els armaris són a altres llocs, les nostres taules tenen una distribució diferent, el Santi (que és el nostre tutor) té la taula a un altre lloc i... tenim una tele enorme, fa 60”.

Aquest curs també tenim càrrecs: Ordre –que és el que es responsabilitza de la classe-, Hàbitat –que s’encarrega de les finestres, la pissarra i la brutícia de la classe- i Material –que reparteix els fulls, els atles, els diccionaris, i el que calgui a la classe-.

També tenim noves àrees i nous professors, fem “Laboratori d’idiomes” amb l’Imma, “Escola Esportiva” amb la Clàudia, que substitueix a la Nerea que ha tingut una nena, i tot un seguit d’altres que ens fa en Santi: “Ciutadania”, “Taller de Càlcul”, “Biblioteca”, “Taller de Ciències”,... en aquest darrer taller observarem insectes, per això tenim quatre terraris i ja hem agafat una mantis.

Aquest curs està previst que anem d’excursió a: la Tordera, al Parc Tecnològic de Castelldefels, al Poble Espanyol, a Codorniu. També serà el primer any que anirem una setmana a esquiar a Andorra. I si ens portem com cal potser anirem a Port Aventura i a la platja.

Farem una sortida en bicicleta per a finalitzar l’ “Educació Vial” i també anirem a l’Auditori, però encara no saben quan.

Estem una mica neguitosos ja que també ens ha dit el Santi que ens vacunaran tres cops al llarg del curs, i això de que ens punxin no ens fa gràcia a ningú.

Confiem que podem fer totes les activitats i passar molt ràpid aquest darrer curs de la Primària.